Archive for mayo, 2016

Persones

jueves, mayo 12th, 2016

M’han dit que avui sortiré al BOIB, i no perquè m’hagin posat una multa i no sàpiguen on trobar-me. Ahir matí em van nomenar delegat d’IB3 a Menorca i es veu que la formalitat de tot càrrec públic exigeix aquest tràmit. Però que ningú no s’espanti. Rere un nom tan cridaner no s’amaga altra cosa que periodisme. Perquè açò, justament, és el que m’han encomanat que faci. Sense pressions ni prejudicis, i amb la complicitat segura d’un bon equip de professionals.
S’obre una nova etapa, però l’esperit mai no barata. Ho he vist en els companys que he tingut al costat aquests darrers quinze anys. Una gran família que m’ha mostrat molt i que, en certa manera, ja he començat a enyorar abans d’anar-me’n perquè he passat amb molts d’ells més hores que a casa.
Possiblement el nostre col·lectiu no sigui el més ben vist per la societat, però us puc assegurar que darrere la fredor i l’impacte de les notícies i dels titulars hi ha només persones; gent, mai del tot compresa, que es passa mitja vida contant-nos la dels altres per a contribuir així, amb el seu esforç, a denunciar i construir l’esperit crític que ens enforteix com a poble. Amb les imperfeccions i errades de tota persona, és cert, però amb l’únic objectiu de la recerca de la veritat. No cerqueu, no hi ha cap més motor que aquest.
Un periodista és un ciutadà disposat a assumir renúncies i sacrificis per a explicar la realitat, però que tampoc no s’hauria d’oblidar de viure. I es fa difícil perquè allà on anam, ni que sigui d’espectadors, sempre duim el periodista a dintre.
És hora de valorar la feina de qui cada dia es passa hores a la redacció per a treure un producte al carrer, de les empreses que encara hi creuen i de qui intenta sobreposar-se a les mancances per a exercir amb dignitat la seva professió. Ahir a «Es Diari», i avui ja a IB3. La vida continua. El periodisme també…

La bandereta

jueves, mayo 5th, 2016

Per què serveix una bandera blava? Està bé que molts ajuntaments s’afanyin a aconseguir-ne una per a cada platja, però després s’obliden de posar clavegueram als nuclis residencials, o contenidors a les platges verges. I ens hem de passar les excursions d’hivern pel Camí de Cavalls amb la bossa de fems a la mà fins que arribam a poble.
Les banderes blaves són com les que assenyalen els 18 forats d’un camp de golf que, per molt que es regui amb aigua depurada i atregui un turisme exclusiu, consumeix territori i no ens diferencia prou com a destinació.
De fet, a Menorca ja pots tramitar un camp de golf o un parc eòlic que, més prest que tard, acabaran a la paperera. I mira que una Reserva com la nostra no hauria d’anar amb romanços a l’hora d’autoritzar molins de vent que ens donin energia neta i ens evitin la tirania persistent de les elèctriques, les més afavorides pels governs a Madrid. Però els aerogeneradors ja només són rendibles amb vuit o deu torres; i parcs com el de Milà, amb sols quatre molins, ens costen doblers cada any.
A més, com va passar el 2007 amb els projectes de Son Bruc i ses Comunes o amb els que es tramiten ara a Son Rotger i Son Angladó, sempre sorgeix una plataforma que s’hi manifesta en contra. I tot per l’impacte visual que crearien a Menorca, on hom dóna una importància cabdal al paisatge. I a la paret seca i les barraques, en el cas actual de Punta Nati. Però de què serveix mantenir el paisatge si, mentrestant, el destrossam amb emissions contaminants i guerres pel petroli, si no feim res per no dependre dels combustibles fòssils? Per açò és tan interessant que, a la fi, l’administració s’hagi mullat en aquest debat, i ara vulgui potenciar l’energia solar, que no fa tant de mal als ulls i és més negoci. Però que ningú no posi tampoc gaire traves als molins. Es tracta primer de mantenir l’illa en les condicions d’habitabilitat i natura, i no ser només una Reserva de bandereta. Així, el fet que després traiem l’energia del sol o del vent, tot i ser important, ja serà secundari…