L’àrbitre

Esteim indefensos. L’Administració hauria de ser un àrbitre que no es fa notar, que deixa jugar però, fins i tot quan sembla xiular a favor nostre, sempre abusa d’algú. Vetlla perquè no s’aboquin líquids contaminants -i tots hi esteim d’acord- però a l’hora d’aplicar-ho multa amb 1.000 euros una dona a Ciutadella per haver buidat el poal de fregar al carrer. També defensa el descans dels veïns que viuen al centre, que està prou bé, però ja farà dos estius que aquest argument té inutilitzats com a terrassa els patis interiors dels bars del nucli antic. Per no parlar de la igualtat, un objectiu ben lloable per posar fi a la discriminació de gènere però que crea monstres com l’Institut de la Dona, que només serveix per fer afegir la forma femenina devora la masculina de cada paraula i retardar així encara més qualsevol tràmit. Fins i tot el que podria permetre encara enguany tornar a obrir els patis ben entrada la temporada. Com si importàs més posar «un/una turista» que no tenir-los realment asseguts a la taula d’un restaurant.
L’altre dia també em va indignar veure la interpretació abusiva que un assessor jurídic va fer el 2002 per tal de denegar una llicència a Son Bou. En quatre retxes va convertir l’ús «obligadament residencial» que el Pla General marcava per a aquell solar en un ús «exclusivament turístic», i tot per forçar el promotor a canviar els pisos per un hotel que, a més, ja no podia construir allà mateix sinó un quilòmetre més enfora on, per cert, l’allotjament tampoc no hi cap perquè ja s’ha exhaurit el límit de places.
Quan es tracta de protegir Menorca, tots som del mateix equip i, fins i tot, ens encanta que l’àrbitre xiuli penals a favor encara que no ho siguin, perquè açò evita haver de pagar indemnitzacions que, més prest o més tard, féren la nostra butxaca. Però a tots ens agrada guanyar net i res no ens garanteix que algun dia tinguem també l’Administració en contra….

Leave a Reply