El primer tret

Quan era petit, hi havia símbols que no importava explicar. Era aparèixer les dues juanoles a la televisió i anar directament al llit. Allò que els meus pares veurien no era indicat per a menors; tot i que, anys més tard, he vist les mateixes pel·lícules que llavors m’eren prohibides i encara em deman què tenien de dolent.
Amb els canals privats i les xarxes socials açò ja no es pot controlar. I si algun pare ho intenta, la batalla és perduda. Tots -els grans els primers- veim i interpretam a la nostra manera, de tal forma que allò que un troba normal per a altres és una ofensa.
Ho comprovam cada dia a l’esport professional o a l’alta política. Quan ens identificam molt amb algú, en justificam fins i tot els excessos, que només escandalitzen els antagònics. I açò augmenta la tensió, polaritza el debat i dificulta l’enteniment. I aquest enrenou ens empobreix a tots.
Fa poc n’hem tingut un nou exemple amb els titellaires empresonats per escenificar una obra al carrer que -ho creu el fiscal- enalteix el terrorisme. Mostrar assassinats i un cartell de «Gora ETA» en un format més proper al públic infantil que adult, ni que sigui per la història que es conta, és desafortunat. Però mai és prou motiu per ficar-ne els autors entre reixes. Com no es tanca tampoc qui fa una pel·lícula de l’època nazi només pel fet de mostrar jueus exterminats i esvàstiques a la pantalla.
La llibertat es conquista amb tolerància. No féren més les paraules, agressives i fora de to, que càrrecs públics dediquen al seu adversari? O les conductes d’alguns ídols dels joves? Quin exemple els donam? Però pot ser pitjor la censura. Fer ideologia a l’aula o en l’art no és una arma més poderosa que reprimir-la.
Avui encetam la quaresma i li prenem el primer dels set peus que ens duran a matar el bujot del Diumenge de Pasqua. Qui estigui lliure de pecat -d’intolerància- que tiri el primer tret…

One Response to “El primer tret”

  1. manumenorca dice:

    … Creo que ya va siendo hora de cambiar los festivos del calendario laboral de éste país. Los ciudadanos nos divertimos mucho más en Carnaval que en ese muermo que son jueves y viernes santo… y no es intolerancia, es una queja contra un abuso atávico que constriñe a los que no somos seguidores de ese ídolo a sufrir cortes de tráfico, cantos mediante altavoces y tamboradas intempestivas. Pero lo peor es que los ateos tenemos día libre cuando no lo necesitamos, mientras que en Carnaval, que es para todos, no sólo para los creyentes que son unos cuantos, hay que hacer malabarismos para tener tiempo para todo porque tenemos que trabajar… creo que voy a montar una plataforma en Change para denunciar este sinsentido.

Leave a Reply