La loteria de la vida (dues maneres de caure)

La vida és una loteria. Diumenge 20 pots perdre les eleccions, i dimarts 22 guanyar la Grossa. O pots caure malament a les festes de Sant Lluís empès en una arronsada i cobrar indemnització, o que un cavall et trepitgi a Sant Cristòfol i no veure ni un duro de l’Ajuntament des Migjorn. Tot depèn del jutge i de la interpretació que en faci, que moltes vegades ho és també, una loteria, i de les grosses…
Posem-nos en situació. En ambdós casos ets resident de fa anys en aquell municipi; per tant coneixes la festa i assumeixes el risc de ficar-te al bell mig dels cavalls. Te la jugues. Però si un cavall et romp el garró d’una trepitjada és tot culpa teva; i si el que et romps és el braç perquè et fan caure devora l’animal ja només ho és de l’Ajuntament, que fins i tot t’ha d’indemnitzar pel que es considera un «anormal funcionament de l’administració». I és llavors quan et toca la loteria, encara que sigui dia 25 i no 22, i faci la calor d’agost i no el fred que hauria de fer tot desembre.
El jutge troba que la veïna de Sant Lluís de 47 anys amb el braç romput ha de rebre 30.000 euros, i que la doneta «d’edat mitja alta» (60 anys) des Migjorn amb el peu trencat s’ha de quedar en orri. I, a més, ha de llegir com la sentència la posa verda per haver begut «una o dues pomades». Res que no hagin fet tots al seu voltant, o la mateixa dona lluïsera.
El perill d’allau per massificació que patiren les dues és, precisament, el major risc que descriuen plans d’autoprotecció com el de Ciutadella. Almenys des que la dona catalana que badava i que, diuen, no sabia on es ficava va ser atropellada mortalment l’any passat als Jocs des Pla per l’amo que corria s’ensortilla. Però vet aquí que, tot i patir l’espantada dels voluntaris mallorquins, el jutge va perdonar el consistori de ponent perquè tenia un operatiu de seguretat. Com as Migjorn Gran i Sant Lluís, se suposa. Però sempre hi ha algú a qui li toca la Grossa.
Enguany, a Madrid, em vaig cansar de fer cua a La Manolita i vaig comprar el dècim a La Pajarita, que estava deserta. Però qui diu que no em tocarà? La vida és una loteria…

One Response to “La loteria de la vida (dues maneres de caure)”

  1. Pedro Venero dice:

    Mucho que hablar sobre la justicia y la administración de la misma David. Todavía me cuesta mucho leer y parlar en catalán… pero creo que entiendo todo el artículo y me parece muy bien hilado y, sobre todo, como buen periodista, apuntando sin torcer el punto.
    Solo una cosa. Nos quejamos de la ruleta rusa que sufrimos con la justicia en este “llamado” país del Reino de España… pero ¿no podemos hablar nunca de cambiarlo a mejor? o es una casta totalmente INTOCABLE… Yo, todavía creo que se pueden mejorar las cosas. Eivdentemente, cambiándolas…

Leave a Reply