La conga

Veure la presidenta Armengol ballar la conga a ritme de fanfàrria agafada del braç dels seus socis de govern ha estat el símbol de la fi de la Llei de Símbols que els prohibia. Com ho van ser les camisetes verdes dels professors i diputats que reivindicaven l’escola pública. El PP va voler lluitar contra els símbols com ho feia el bloc comunista abans de la caiguda del mur de Berlín, o de la mateixa manera que encara ho fa el tirà de Corea del Nord, violent amb qui begui una Coca-Cola o dugui texans de marca.
Les identitats no es poden imposar, ni molt menys reprimir a cop de multa o expedient disciplinari, i més encara a un col·lectiu, el docent, que de forma majoritària ja les té prou definides. Perquè arriba un dia en què es recupera la llibertat i ja no et queda més sortida que fer-te l’ofès i marxar de la sala de plens del Parlament amb el cap acotat de vergonya.
Passarà també quan, ho esperam, se suprimeixi l’anomenat nivell 33 i els funcionaris que han passat per la política deixin de cobrar el plus vitalici que els partits encara es neguen a eliminar. Serà el símbol que, per fi, els polítics perden els privilegis i s’humanitzen. L’única forma que els ciutadans en tinguem bona percepció i comencem a puntuar-los per damunt de cinc a les enquestes.
Necessitam símbols per a creure. Entrar dins l’antic hospital i veure que realment no hi ha cap fantasma per pensar que sí és possible tornar a donar un ús a aquest edifici. O descobrir que tenim un conseller de Medi Ambient que ha viscut amb els indígenes abans de tenir cap sou públic per a creure que, a la fi, Menorca pot ser una veritable Reserva de la Biosfera. 22 anys després encara ens demanam quin és el símbol de la Reserva. On és el límit? Quantes rotondes, i de quina mida, s’han de poder construir a la general? Quantes estacades d’amarrada (ducs d’alba), al dic? Hi cap un camp de golf? Tot han de ser platges verges sense quiosquet ni, tampoc, papereres? Convindria anar-ho decidint. El dia que els polítics trobin l’autèntic símbol de la Reserva no sé què faran. Però segurament hi haurà motiu per ballar una altra conga. Que ja se la saben…

One Response to “La conga”

  1. BRODMAN dice:

    No és per res, però, quan tenguis un moment de repòs, podries fer una ressenya analítica/periodística de la recent Sentència de la demanda presentada per sa Xarxa contra l’Ajuntament…

Leave a Reply