Archive for octubre, 2015

I un ‘jamón’!

jueves, octubre 29th, 2015

Ara que m’havia pres el gust de menjar-me un coc amb pernil del bo, d’aquell que no és de súper, i he hagut d’obrir el diari per la pàgina de l’OMS. «La carn premsada és cancerígena», torna a dir el titular i, de cop, m’han revingut tots els mals, com un hipocondríac qualsevol. Jo, que de petit devorava Chapelas, Bonis, Tigretons i Búlgaros, que m’encanten el fuet i l’entrecot al rocafort, dec estar ben podrit per dintre. I mira que m’han avisat aquesta gent que tant sembla preocupar-se per la meva salut. Em van alarmar amb el mal de les vaques boges i, encara que tot d’una vaig deixar la vedella, ara no en perdon una. També em van escandalitzar amb la grip aviària, i mai no he deixat de provar el pollastre. I em van advertir que hi havia mercuri al peix, però la dorada i el salmó al forn són boníssims amb ceba.
Així que ja em poden revenir ara amb açò de la carn premsada que ho he consultat a un metge i no hi ha por. Em donen tant plaer el pernil, les pilotetes amb salsa o la pasta a la carbonara amb bocinets de bacon que no em privaré de fer-ho. Total, també la fruita del súper l’han flitada vés a saber amb què i ningú no diu que no la pugui tastar.
Aquest estiu em començava a preocupar per la panxeta incipient que em sortia i va ser llegir que la cervesa no en fa, de panxa, i des de llavors no he deixat de beure quintos ni mitjanes els dissabtes. El que no mata engreixa. I ara que som a punt d’estrenar hortal amb barbacoa tampoc la pens tenir d’adorn.
El més cancerígen de tot és no viure. O el tabac. O l’hamburguesa que l’agost vaig pagar ben cara a una terrassa, amb gust de plàstic i que em van servir sense formatge ni amanida. Ai, si fos turista i opinàs al Tripadvisor!
Avui matí m’he trobat dos bitllets de 5 euros al terra. Els duc premsadets a la butxaca, i estic tan poc acostumat a tenir aquesta sort que em fa por que duguin àntrax o alguna substància tòxica… Veig massa pel·lis. Millor aprofit l’hortal per sembrar tomàtigues i llegum i deix de menjar tanta carn. O només la compr ecològica. I em pos a fer ioga.
-Oooommm, ooommms…

Amb ‘P’

jueves, octubre 22nd, 2015

Amb ‘P’ de pandero, peixet, petit, periodista, polític…

De PP: Diu que el nou govern del Consell ha fet 100 dies en blanc, que és incapaç, irresponsable, que està desavingut… Si en tres mesos ja ha gastat totes les paraules, què li quedarà per dir en els tres anys i vuit mesos que encara hi ha per endavant? Sol ser més creïble qui critica de forma constructiva que qui reparteix a tort i a dret. Aquest no és el talant, almenys el de Tadeo. I més ara que s’ha descobert el sobrenom que empra un diputat menorquí a les xarxes (Antoni és Alícia), que tots els candidats del partit a les generals es veuen renovadors i que fins i tot el diputat mut ha reactivat la seva presència a Internet després de quatre anys de silenci. Campi qui pugui.
De PSOE: S’ha oblidat de les primàries i ha digitalitzat el repartiment de càrrecs amb un criteri gens renovador. Els ben retribuïts, per als veterans i Fernández Terrés de torn, i les regastalles, per als joves. Com la senadora que ningú no volia ser perquè no sortirà, o l’únic arquitecte-regidor a Ciutadella, que s’ha de cercar la vida a Sant Lluís perquè, si la batlessa el posa de titular, alterarà la distribució de quotes del seu ‘equip’. Mentre, ni Marc Pons ni Vicenç Tur renuncien a la dieta de 924 euros per cada reunió d’Autoritat Portuària; i Joana Barceló, que havia sortit amb molta dignitat de la política, ‘abusa’ del nivell 33 que li dóna 1.153 euros extra cada mes en un moment de tanta precarietat pública.
De PSM: És el partit més ben vist, però també el més desconfiat. En lloc d’allunyar-se de la imatge del ’no a tot’, insisteix a dir ‘no’ als creuers amb el pretext que el dic té altres prioritats, quan aquestes ja han estat garantides pel Govern. O modula el seu discurs o pot perdre part dels nous votants que l’han pujat fins al cim.
De Podem: Quan va entrar a repartir-se sous i càrrecs, va perdre la virginitat. La presidenta del Parlament ridiculitza els seus companys, que hi van amb texans: ella sí que es pot saltar el codi ètic per anar ben vestida. Pensava que podria més.
De 3 Per cent: Amb un pare com Pujol, les comissions havien de convergir forçosament a prop de Mas…

Mal de butxaca

jueves, octubre 15th, 2015

Faig tantes hores a la redacció sense poder anar al cineclub ni veure els partits de futbol que, a la força, he de valorar el que costa guanyar-se un sou digne. Així, almenys, em puc posar més en la pell de qui ha instal·lat plaques solars al terrat de ca seua i ara veu com l’Estat el vol penalitzar per fer-ho. O de qui es passa un mes fent feina dret en una botiga per guanyar menys que els 924 euros que s’embutxaca un polític per una horeta al Consell d’Administració d’Autoritat Portuària.
Poques vegades es té la mateixa cura amb els doblers públics que amb els que es guarden al compte corrent; i estaria bé, sobretot a la vista de la nova ecotaxa que el Govern vol recaptar a turistes i residents. I que consti que no hi estic en contra, perquè quan he viatjat m’han fet pagar a l’hotel uns euros més en concepte d’impost. El que no veig tan clar és l’ús que se’n faci. Els quatre primers anys, de 1999 a 2003, es van recaptar 96 milions a les Illes, però només tres i mig es van invertir a Menorca, molt lluny del 10% que habitualment se’ns atorga. Sí que és cert que part van ser per a Can Saura, un edifici que va camí de batre els rècords d’inversió sense retorn. Fa 15 anys que és públic i ja s’hi han gastat més de vuit milions, però no és res d’allò que havia de ser: ni museu ni jutjat. I encara roman tancat.
Quan es tracta d’infraestructures, gairebé mai practicam la ‘triple R’ que tan saludable resulta en la gestió dels residus. Simplement tiram l’edifici, l’abandonam, sense preveure-hi cap ús immediat. I per açò tenim un antic hospital tancat que cau a trossos. Hi hauria d’haver una llei que impedís obrir o construir cap nou edifici sense donar també alhora un ús i una partida econòmica al que rebutjam. I, tal vegada, ens hauríem de repensar abocar set milions a construir un centre de la Reserva dalt s’Enclusa mentre no tinguem aquest concepte, prou sostenible, ben aclarit. Mentre n’hi hagi que cobrin dietes de 924 euros per reunió i es conformin a encarregar estudis i convocar comissions sense prendre cap decisió, fins i tot donar dos d’euros d’ecotaxa, farà mal…

La conga

jueves, octubre 8th, 2015

Veure la presidenta Armengol ballar la conga a ritme de fanfàrria agafada del braç dels seus socis de govern ha estat el símbol de la fi de la Llei de Símbols que els prohibia. Com ho van ser les camisetes verdes dels professors i diputats que reivindicaven l’escola pública. El PP va voler lluitar contra els símbols com ho feia el bloc comunista abans de la caiguda del mur de Berlín, o de la mateixa manera que encara ho fa el tirà de Corea del Nord, violent amb qui begui una Coca-Cola o dugui texans de marca.
Les identitats no es poden imposar, ni molt menys reprimir a cop de multa o expedient disciplinari, i més encara a un col·lectiu, el docent, que de forma majoritària ja les té prou definides. Perquè arriba un dia en què es recupera la llibertat i ja no et queda més sortida que fer-te l’ofès i marxar de la sala de plens del Parlament amb el cap acotat de vergonya.
Passarà també quan, ho esperam, se suprimeixi l’anomenat nivell 33 i els funcionaris que han passat per la política deixin de cobrar el plus vitalici que els partits encara es neguen a eliminar. Serà el símbol que, per fi, els polítics perden els privilegis i s’humanitzen. L’única forma que els ciutadans en tinguem bona percepció i comencem a puntuar-los per damunt de cinc a les enquestes.
Necessitam símbols per a creure. Entrar dins l’antic hospital i veure que realment no hi ha cap fantasma per pensar que sí és possible tornar a donar un ús a aquest edifici. O descobrir que tenim un conseller de Medi Ambient que ha viscut amb els indígenes abans de tenir cap sou públic per a creure que, a la fi, Menorca pot ser una veritable Reserva de la Biosfera. 22 anys després encara ens demanam quin és el símbol de la Reserva. On és el límit? Quantes rotondes, i de quina mida, s’han de poder construir a la general? Quantes estacades d’amarrada (ducs d’alba), al dic? Hi cap un camp de golf? Tot han de ser platges verges sense quiosquet ni, tampoc, papereres? Convindria anar-ho decidint. El dia que els polítics trobin l’autèntic símbol de la Reserva no sé què faran. Però segurament hi haurà motiu per ballar una altra conga. Que ja se la saben…

Allò que el temporal s’endugué

jueves, octubre 1st, 2015

La vida dóna més voltes que la closca d’un caragol. Només en unes hores, passes de quedar immobilitzat a dins del cotxe al bell mig d’un temporal mai vist o passejar angoixat per una zona zero menorquina saturada d’arbres caiguts a gaudir d’un relaxant dia lliure amb tots els carrers en ordre. Així que quan, a l’endemà, parles amb algú de la nit viscuda, amb les fulles seques de la tardor al terra i el sol a la cara, qualsevol diria que ho has somiat.
Tot passa tan ràpid que no ens adonam que som allà mateix on érem. Fa deu anys no teníem la dèria de fer fotos amb el nostre mòbil, ni les compartíem a les xarxes socials, però la vida que passava davant nostre era la mateixa. Tampoc no teníem les múltiples infraestructures que llavors es projectaven i que encara mai no s’han arribat a construir, però sí més expectatives i doblers, i fins i tot un finançament que ara hem perdut. L’administració no havia d’estalviar ni de retallar projectes ni sous per pagar de per vida cap palau de congressos, ni cap metro, ni cap dic.
Governant a mans foradades i fent piscines devora la mar, s’han gastat milions i en devem uns quants més, però tot segueix igual. És clar que, almenys, alguna cosa hem après: que més no era més, que iniciatives com el Teatre de Butxaca, feta sense cap pretensió econòmica, poden atreure més públic que la representació més ambiciosa, i que allò que no es consensua no camina. És aquesta, la que ens té captius dels mateixos projectes des de fa anys, la vella política que s’ha d’eradicar, la que hauria de combatre Podemos, en lloc de convertir Fernández Terrés en el cap de turc d’aquelles pràctiques.
És millor pensar que hi ha èpoques que hem somiat perquè, si ens posam a comptar el que ens costa encara l’antic govern Brondo a Ciutadella, ens emprenyarem tant que voldrem que paguin els dos milions de sobrecost de la seva butxaca. Açò sí que són caps de fibló, i no hi ha policia ni bomber que el pugui fer desaparèixer…