Archive for septiembre, 2015

Ja som centenaris

jueves, septiembre 24th, 2015

En el manual de l’absurd de tot polític hi ha posar-se pressió sense motiu sobre allò que farà els cent primers dies que governi. Promet tant en la campanya electoral per aconseguir el vot que, quan té garantit el càrrec, s’oblida que ja no necessita vendre. Així que, en signar un acord de govern, escriu tota una llista de coses que pensa fer abans de tres mesos i ho difon públicament. Els periodistes, que acostumam també a fer absurd seguidisme d’aquestes pràctiques, tenim així l’excusa perfecta per passar balanç i recriminar-li els primers incompliments.
Dimecres va fer cent dies des de la presa de possessió dels nous ajuntaments. I, fins ara, ha estat més notícia allò que han desfet que no tot el que intenten crear. A Ciutadella van començar obrint les portes a les festes, que tant perillaven, i intenten obrir Es Born, però han tancat Sa Xarxa, l’antic Esmeralda i el pàrquing de Cala en Turqueta i han renunciat al projecte dels creuers i, com vol la majoria, als jutjats a Can Saura. Mentre, a Maó han llevat la bandera al pont de Sant Roc, l’hac del topònim a les xarxes socials, les escales mecàniques del port i la societat del PUM.
Ja sé que encara no toca, perquè no han arribat als cent, però, a diferència del Consell, que segueix el camí marcat a la carretera o a Milà, amb només 83 dies el Govern ja enreda el Pacte amb nomenaments castas, velles batalles polítiques per IB3 i fastuoses facultats de medecina, quan encara tenim pendent la tarifa plana als vols o la residència per a malalts, tan necessària veient els presumptes abusos que comet Can Granada amb els nostres pacients.
És clar que pitjor era a l’època prèvia a la crisi, quan qui no descobria una placa o inaugurava un poliesportiu es podia sentir frustrat. L’hemeroteca n’està plena, de titulars de coses que havien de ser i mai no hem vist que enfonsarien més d’una carrera política i ens farien passar als periodistes per mentiders.
Així que no convé estressar-se. Encara tenen tres anys i vuit mesos per endavant per a demostrar-nos que són diferents. Tot i que, de moment, la història dels cent primers dies ja ens soni massa familiar…

Darwin i Ciutadella

jueves, septiembre 17th, 2015

Ciutadella és un municipi únic. L’únic on les úniques infraestructures noves dels darrers deu anys s’han fet malament: el Teatre des Born, que no es pot obrir; l’observatori astronòmic, que mai no s’ha obert; la dessaladora, que ni ha obert ni tan sols està connectada a la xarxa, i el nou port de 100 milions que va obrir sense passarel·les per embarcar el passatge, ni aire acondicionat a l’estació marítima, ni un tercer moll perquè hi puguin atracar creuers.
L’únic municipi, també, on hi ha una fundació cultural per gestionar dos recintes tancats i on no es pot programar cap espectacle (es Born i Can Saura), i on s’han fet múltiples estudis inútils per decidir la ubicació de l’estació de bus o construir estacades d’amarrada (duques de alba) per permetre creuers al dic.
«Una de les errades de la història és que la història es repeteix», deia Darwin, i la seva teoria evolutiva es fa ben present a Ciutadella. Passen els quatre anys de la legislatura sense haver fet allò que s’havia promès i els darrers mesos es presenta un projecte que el nou govern, després de les elecions, es carrega. Els doblers volen on ho tenen més clar i sentim a xerrar, com a consol, de fer nous estudis o de replantejar l’obra.
Tant és que en dos mandats diferents el plenari s’hagi pronunciat a favor de les famoses estacades, o que l’esquerra primer (2009 i 2011) i el PP després (2015) les hagin promogut al moll més proper a la costa del dic de Son Blanc. La mateixa administració que fa tres mesos ho veia bé, ara ho troba un disbarat, com si mai no se n’hagués analitzat la compatibilitat amb els vaixells de línia. S’ho treu de damunt i promet nous estudis, i n’encarrega també d’altres per decidir on posar l’estació de bus, sense tenir en compte que fa només dos anys que ja ha estudiat les cinc mateixes ubicacions que ara proposa. Com la connexió a la dessaladora, que tothom s’ha llevat de sobre anunciant una canalització inviable amb Maó.
Però l’Ajuntament mai no diu prou, ni recorda que tot ja està estudiat. I, així, ens tornen a enganar.
Em voldria equivocar, però ja m’he jugat una llagosta que en 2019 no hi haurà estacades d’amarrada, ni estació de bus. I Darwin tindrà raó. Ciutadella no evoluciona. La història sempre és la mateixa…

Setembre

jueves, septiembre 10th, 2015

Enguany l’estiu se n’ha anat de cop. Un bon dia va ploure, després de setmanes de xafogor intensa, i mai més no he tornat a sentir la necessitat d’anar a nedar. Diria que no he estat l’únic que m’he alegrat en veure el cel gris i emboirat, i no m’ha importat que la pluja m’agafàs al carrer. He arribat xop a casa, però feliç. Ja era hora.
I aquesta sensació de benestar creix quan vas a la platja -a les verges també, vols aparcar o, simplement, passeges pel poble. Sí que n’hi ha, de gent; però per travessar el centre ja no has de regatejar més turistes que en Messi. Llavors et sembla que els carrers han tornat amples i només tens perill de pigar-te-la si et distreus amb el mòbil i tens una farola a prop.
Hi ha més visitants aquest setembre que en cap altre i l’ocupació als hotels és encara del 75 per cent, però ja fa estona que hem deixat enrere la massificació rècord d’agost. Fins i tot els guiris més autèntics ja duen capell i calcetins.
És com si, sense perdre activitat econòmica, l’illa hagués tornat al seu lloc i tot fos ja més reconeixible: als restaurants i a les tendes et serveixen millor, l’aire és més net, i fins i tot el primer tallat del matí sembla més bo que a l’estiu.
És ara, quan el temps s’escurça però encara tenim turistes, que ens adonam que estaríem massa bé si tot l’any fos setembre. Hi hauria més feina, els joves no haurien de sortir i deixaríem de renegar d’illa els dos mesos d’estiu quan l’allau de visitants ens la desborda. Per açò convé tant desestacionalitzar, una paraula que, per familiar que s’hagi fet i per anys que passin, mai no ha deixat de ser un desig.
Avui, que han acabat les vacances, els al·lots tornen a classe i en pocs dies deixarem de seure a les terrasses i d’escoltar gent xerrant en francès, anglès o italià. Les urbanitzacions es buidaran, tornarà a ser fosc a mig capvespre, les fulles cauran i ja no farem vida al carrer. Ben prest enyorarem l’estiu i començarem a renegar cada vegada que plogui. I Menorca serà un desert. Ai, si sempre fos setembre…

L’horror

jueves, septiembre 3rd, 2015

El que ens feia por de petits té poc a veure amb allò que realment ens horroritza ara. Curats com crèiem estar d’espants, a tots ens ha aterrat veure el cos del fillet siri mort a l’arena, fugint de l’infern de la guerra i a només un pas de la llibertat que l’hagués donat la vida.
Hi ha imatges repudiables, que sols augmenten l’horror, com les que un inconscient va escampar sobre el jove motorista mort dissabte a Ciutadella. I d’altres, com les del petit Aylan, que aconsegueixen més que cap paraula. Per crua que sigui, ens estreny el cor i desperta la nostra consciència.
Aquest fillet, que en veure’l tots vam voler ressuscitar imaginàriament, agafar en braços i tornar-lo a la vida, és la imatge del fracàs de la humanitat, en mans de governants que només actuen si hi ha petroli o armament en joc però que callen si l’únic que es perd és sang innocent.
No es poden aixecar més murs ni tancats de filferro per separar el món que vivim de l’altre ben real i ple de misèries que tenim tot just al devora. Després de veure el petit Aylan, ni que sigui per la seva memòria, ningú no pot ja tancar els ulls a un drama que ens afecta de ple. Les 6.000 persones que fugen cada dia de Siria d’una mort segura ens necessiten. Menorca ha de ser la primera en allargar la mà i acollir tots els refugiats que poguem.
Quan més famílies que mai piquen la porta de Caritas per no poder pagar ni el rebut de l’aigua, ja no basta amb fer-se soci de Creu Roja o Greenpeace, ni tenir una postura més o menys solidària. La foto d’Aylan ens obliga a reaccionar. El drama ens despulla i ens remou la consciència. Què fem per evitar-ho?
Tampoc els missioners, els metges o els voluntaris als països en conflicte aconsegueixen acabar amb les guerres o amb la fam al món però, si afegim una suma encara major d’implicacions individuals com la seva, junts farem més que tots els governs que, vergonyosament, permeten que açò passi. Que almenys no ens falti humanitat, a noltros no. Fem-ho per Aylan, i la vida que ja no tindrà…

ATTENTION EDITORS - VISUAL COVERAGE OF SCENES OF DEATH OR INJURY A young migrant, who drowned in a failed attempt to sail to the Greek island of Kos, lies on the shore in the Turkish coastal town of Bodrum, Turkey, September 2, 2015. At least 11 migrants believed to be Syrians drowned as two boats sank after leaving southwest Turkey for the Greek island of Kos, Turkey's Dogan news agency reported on Wednesday. It said a boat carrying 16 Syrian migrants had sunk after leaving the Akyarlar area of the Bodrum peninsula, and seven people had died. Four people were rescued and the coastguard was continuing its search for five people still missing. Separately, a boat carrying six Syrians sank after leaving Akyarlar on the same route. Three children and one woman drowned and two people survived after reaching the shore in life jackets. REUTERS/Nilufer Demir/DHA    TPX IMAGES OF THE DAY     ATTENTION EDITORS - NO SALES. NO ARCHIVES. FOR EDITORIAL USE ONLY. NOT FOR SALE FOR MARKETING OR ADVERTI

ATTENTION EDITORS – VISUAL COVERAGE OF SCENES OF DEATH OR INJURY A young migrant, who drowned in a failed attempt to sail to the Greek island of Kos, lies on the shore in the Turkish coastal town of Bodrum, Turkey, September 2, 2015. At least 11 migrants believed to be Syrians drowned as two boats sank after leaving southwest Turkey for the Greek island of Kos, Turkey’s Dogan news agency reported on Wednesday. It said a boat carrying 16 Syrian migrants had sunk after leaving the Akyarlar area of the Bodrum peninsula, and seven people had died. Four people were rescued and the coastguard was continuing its search for five people still missing. Separately, a boat carrying six Syrians sank after leaving Akyarlar on the same route. Three children and one woman drowned and two people survived after reaching the shore in life jackets. REUTERS/Nilufer Demir/DHA TPX IMAGES OF THE DAY ATTENTION EDITORS – NO SALES. NO ARCHIVES. FOR EDITORIAL USE ONLY. NOT FOR SALE FOR MARKETING OR ADVERTI