Archive for agosto, 2015

Viatge a Oristano amb Baleària

jueves, agosto 27th, 2015

Què som? És la pregunta que ens hauríem de fer sovint. Quan, malgrat ser Reserva, encara permetem que es tripliqui l’afluència a les platges, quan projectam grans rotondes a una carretera només saturada dos mesos o quan uns i altres ens volen vincular a una realitat política que no és la nostra.
Malgrat ens hi convidi la Generalitat, no som catalans, ni tenim perquè fermar el nostre futur a la independència. Però xerram el dialecte més salat i tenim vincles històrics i culturals evidents amb Catalunya. La nostra llengua és comuna, però pertanyem al mateix Estat dels madrilenys i, per tant, som espanyols. Gràcies a açò, a més de viure a una illa meravellosa, tenim el privilegi de ser bilingües i podem canviar de registre sense problema en funció del nostre interlocutor.
Però ens contaminen la dèria sobiranista i l’espanyolisme cec. Ens contagiam de qui ens diu de males maneres «en castellano» malgrat fer prou anys que resideix aquí o dels que xiulen l’himne a un camp de futbol i s’estimen més que guanyi Egipte o la Xina que Espanya.
I, per açò, tenim encegats que van de bar en bar amb la pell fina, disposats a saltar on se’ls malmiri per emprar una llengua diferent de qui els atén. I navilieres que criden a la Policia només perquè algú els demana un bitllet en l’idioma propi del port on va. També hi ha foments amb estranys criteris lingüístics, i editorials que deixen d’anar a fires en desacord per la seva presència. La gent perd el seny a les xarxes i s’insulta. I, ofegats per aquesta bogeria, deixam d’atendre bé qui ens visita i ens empobrim, de butxaca i de tolerància. Així, no és estrany que 3.000 joves hagin hagut de sortir de l’illa…
Durant segles, hem estat britànics, francesos i musulmans, i tot l’estiu rebem també italians o alemanys, però amb ells mai no hi ha conflicte lingüístic. Així que no ens compliquem. Parlem sempre la nostra llengua i facem un esforç per respondre en l’idioma de qui no ens entén. Amb un somriure, que no costa res. La llengua és un vehicle de comunicació i de pau, no de guerra…

A mitges

jueves, agosto 20th, 2015

La segona reedició del Pacte al Govern està provocant, fins ara, tants titulars per les discrepàncies internes com per la seva gestió. En lloc de nomenar gent nova o sense gaire passat, com ha fet al Consell, el PSOE està col·locant polítics amb més d’una dècada d’experiència institucional. I, en tost de complir de forma estricta l’acord, comença a ajornar o supeditar tres dels compromisos que més reivindicaven els seus socis a Menorca: la millora del transport aeri, la residència per a malalts, i el traspàs de la promoció turística.
No ha d’estranyar, per tant, que tengui tant a l’aguait Més i Podemos i que els menorquinistes ja hagin advertit que no votaran els pressuposts. Per a uns i altres, el PSOE és el soci no desitjat però necessari del Pacte, tot i que sembla que els socialistes encara no se n’han adonat.
Incompliments al marge, el que més crida l’atenció, però, és que, després de l’afronta que suposà estar a punt de rompre l’acord al Consell per la discussió en torn a la presidència, ara al Govern passi el mateix. A Més i a Podemos no els agraden alguns nomenaments que ha fet el PSOE, que demana respecte perquè cada partit fa un ús patrimonial dels càrrecs que li han tocat. Fins i tot Més ofereix un càrrec de confiança a Brussel·les a la seva militància. La sotsdirecció del Centre Balears Europa els correspon en exclusiva, per molt que hi pugui haver afiliats d’altres partits més preparats.
Tothom està d’acord que hi sobren càrrecs a dit, però ni tan sols la irrupció de Podemos a les principals institucions ha servit per a eliminar-ne els més destacats. Encara hi ha senadors amb assessors personals i administratius vinculats als càrrecs electes al Consell i al Parlament, que pagam entre tots però que acaben treballant a les seus dels partits.
Només quan s’hagin suprimit totes aquestes places i els partits hagin d’atreure realment el ciutadà per tal d’autofinançar-se, la política s’obrirà veritablement al poble i es farà realitat la regeneració que tant es ve reclamant. Mentrestant, la nova forma de governar que ens van vendre el maig s’haurà quedat a mitges…

La xarxa

jueves, agosto 13th, 2015

Dimecres vaig ser dels tres darrers clients de Sa Xarxa, el bar que acaba de tancar a Ciutadella en ple agost perquè l’Ajuntament ha retirat a la força la terrassa que donava sentit al negoci. Una terrassa amb 24 anys d’història que mai no ha provocat ni una sola molèstia contrastada però que no ha estat autoritzada pel seu veí. Així d’absurda és aquesta normativa, que dóna a un sol ciutadà la darrera i única paraula per a decidir si un establiment que ni fa renou ni incompleix horaris pot o no funcionar.

Així que als seus propietaris ja no els hi queda més remei que o ‘comprar’ el permís del veí o confiar en una modificació de l’ordenança. Però no es pot fiar massa. Ja fa un any que es va descobrir la inadequació legal dels patis interiors i una trentena de bars encara no els poden emprar.

Després de patir durant quatre anys la ineficàcia més absoluta de l’anterior govern, el PSM s’havia convertit en el nou dipositari de la confiança ciutadana. Però ja fa una setmana i encara es reproven pel carrer les paraules de la batlessa. És com si Joana Gomila, una dona feinera i metòdica, hagués decebut part dels seus nous votants. I no ja només per l’herència enverinada de Sa Xarxa i la polèmica ordenança, sinó per la seva opinió sobre el dic.

Un port que ha costat 100 milions i s’ha construït també amb el seu suport no ha de rebre només els vaixells d’Alcúdia i Barcelona. Per eficiència, l’alcaldessa té el deure de treure-li més rendiment, sobretot quan les millores que proposa com alternativa als dos ducs d’alba que allargarien els molls no costen ni la meitat que la inversió a la que pretén renunciar. Un sense sentit quan Ciutadella atreu gairebé 4 de cada 5 passatgers que viatgen l’estiu a Menorca. Així com Maó no renuncia a les seves inversions (4 milions en 2016, inclosa una nova estació marítima), i fins i tot vol contractar un coordinador per a fer-hi un seguiment, Ciutadella tampoc no ho ha de deixar perdre ni un euro. Ens agradi o no, vivim del turisme. I mai una sola persona, un sol partit, hauria de decidir el que ens interessa a tots…

Tiburón V

jueves, agosto 6th, 2015

Mai no arribarem a saber si el tauró que un tal Manolito va dir que havia vist diumenge matí a Cavalleria era real, o només un fake fruit d’una broma entre col·legues. Però com que es va prohibir el bany per precaució i la notícia va donar el bot a Madrid, n’hi deu haver més d’un a la península que es pensa que Menorca és ideal per a gravar, 40 anys després, el cinquè remake de la famosa pel·lícula de Spielberg.

Em deman també si la gent que ens visita aquests dies se’n fa una idea clara de què és Menorca. Milers de turistes agafen cada matí el cotxe per anar en processó a les platges del sud que millor sonen a fora però que menys recomanables resulten en ple agost. 1.185 vehicles aparquen alhora en boscos i barrancs d’alt valor ecològic on només se n’haurien de permetre 480 i converteixen les famoses cales verges menorquines en el més semblant a les de Benidorm. Només dos metres quadrats per usuari, l’espai just per a posar la tovallola. L’antiReserva de la Biosfera.

I què fa, o ha fet fins ara, l’administració? Permetre-ho. L’un per l’altre s’han carregat allò que amb tanta buidor veníem a fora: l’equilibri natural i el control de la pressió humana que haurien de definir qualsevol Reserva. I així, s’ha tolerat durant 15 anys que s’empri una parcel·la protegida vora Macarella per a donar cabuda a 300 cotxes i, a més, es faci pagar un peatge per agreujar el perill d’incendi. I que des de fa tres estius es dobli la cabuda a Turqueta amb un pàrquing il·legal que ningú no ha autoritzat i que, a més, dificulta l’accés dels vehicles d’emergència.

Si algú ho denuncia avui mateix, com va passar l’estiu passat amb els patis interiors del casc antic de Ciutadella, hi haurà corregudes a l’administració per a tancar tant aparcament il·legal i no incórrer en prevaricació.

I una altra vegada més haurem actuat a salt de mata. Sense pensar en allò que fa mal a la nostra imatge turística, i ens dóna de menjar, i sense adonar-nos que els residents ja fa anys que hem renunciat a banyar-nos en aquestes platges l’agost i que, a més, tampoc no ho podem fer en cales menys massificades perquè els replans no estan en condicions.

Ens cansam de dir que volem Reserva, però ni ens preocupam de protegir-la ni molt menys de viure-la. Només hi manca que en Manolito tengui raó i comenci a haver taurons perquè la Menorca que coneixem i volem quedi encara més desnaturalitzada.