Quan balla el sol

Des que van veure junts ballar el sol, amb un ginet a la mà, dos bergants rodaven una mateixa al·lota. Per l’un, ella era morena, d’ulls foscos i pell torrada; per l’altre, era rossa, amb els ulls clars i la pell tan blanca com es be. L’un era dels santjoaners més posats, d’aquells que comencen i acaben l’any cada 25 de juny; l’altre, dels que només hi pensen un mes abans, quan el camp floreix, el dia s’allarga i els migdies algú comença a fer sonar el fabiol aprop des Molí. A l’un l’emocionava fer botar els cavalls, a l’altre, sentir-los passar de bon matí damunt l’estora d’avellanes. L’un se’n fartava de beure quants més gins millor; l’altre, d’anar fent coixí amb el formatge o els pastissets. El pare del primer tenia un bar, el del segon feia feina a un despatx. Però el primer es deixava la veu cada vegada que, al bell mig de la gernació, algú començava a cridar allò de «boti, boti»; i l’altre, només cantava el «Davallada de la Mola» i «Un senyor damunt un ruc». L’un anava tot l’any al gimnàs i s’omplia d’orgull de deixar-se el cos mig nafrat amb tal d’aconseguir un tros de carota; l’altre era voluntari de sempre i prenia gust ajudant a fer bulla a la gent.
Aquell any que els Jocs estrenaven pla de seguretat, tots dos van baixar as Pla alhora. «Que hi falta gent», acabava de dir, malgrat tot, la batlessa. L’un, directe des des Bastió, passà el filtres i es col·locà baix s’ensortilla; l’altre, al començament del carrerany, marcat en vermell. Tots dos girant-se de tant en tant cap a la seva estimada, que el primer veia morena com els cavalls i el segon, més rossa i lluenta que el sol.
El fabioler féu sonar desenes de vegades el fabiol, i aquell fosquet d’abraçades i culleretes de plata es sentiren olés, pa-pa-ra-pás, thrillers i llagosts quan són vinguts. Com mai no es recorda. Però quan tot s’acabà i el jaleo acomiadava la qualcada, el primer cercà la seva morena amb una astella clavada a la mà i un bocí de nas de carota; i l’altre, entretingué l’espera tot agafant mores davall la figuera de l’hortal. Diuen que només la rossa va anar a cercar el seu enamorat…

Leave a Reply