La nova vella política

Ha bastat una reunió en una situació límit, la por a haver de suspendre els Jocs des Pla per manca de cobertura legal, per a notar un «canvi» positiu a Ciutadella. Joana Gomila ha fet de batlessa abans d’hora i ha liderat la recerca d’una solució d’urgència per a aconseguir en sols una setmana el que l’equip que se’n va havia estat incapaç en deu mesos. Així de greu ha estat la paràlisi que ha sofert l’Ajuntament aquests anys.

Però també el poble s’ha deixondit i ha triplicat en només tres dies el nombre de voluntaris de Sant Joan. Com els funcionaris, que s’han decidit a donar una passa endavant per a oferir alternatives, alliberats ja de tota pressió i incompetència.

Aquest és el tipus d’efecte que esperen els ciutadans, i més encara després d’un canvi tan sobtat com el produït la nit del 24 de maig. Un viratge que s’ha posat en mans de molta gent nova i il·lusionada, que entra per primera vegada a fer política, i que demà estrenarà la seva condició de regidor. Ells són l’esperança d’una altra manera de governar que tampoc es veu massa clara a algunes taules de negociació.

Des del minut 1, la lluita per la presidència és present als pactes del Consell i el Govern. Els mateixos partits que es presentaren a les eleccions tot dient que no hi eren per una cadira han estat els primers en convertir-ho en una dificultat per a l’acord. El PSOE, reivindicant-se com a llista més votada tot i el nou càstig de la ciutadania, i Podemos actuant al dictat de Pablo Iglesias, vetant sense excepció als socialistes, després d’haver qüestionat les estructures piramidals dels partits de la vella política. Més ho hagués pogut evitar, però va preferir anar per separat que formar part d’una gran coalició que hauria resolt la controvèrsia abans de votar.

I vagi per endavant que som dels qui defensen que la feina política mereix un sou digne, i no crec que els de regidors i batles s’hagi de retallar. Els autèntics abusos es cometen a les administracions superiors, no als ajuntaments, que demà albiren un nou camí d’esperança…

Leave a Reply