Com en temps den Suárez

Fa pocs dies va morir Jesús Hermida, un periodista que ens va descobrir que també es podia fer tele els matins i que tenia una forma de parlar tan característica que sovint l’imitàvem entre els germans. En el nostre nombre habitual d’aquells alegres estius no hi faltava tampoc la paròdia que feia Pedro Ruiz d’Adolfo Suárez i un gag en què apareixia vestit de polític (encorbatat) repartint fulletons al mercat mentre deia «os quiero, os quiero» i, en veu baixa, afegia «engañar a todos».
Ha passat el temps i ara s’estila l’humor propi de programes com «Crackòvia», on s’imiten els polítics catalans, en Rajoy i el Rei. I ja m’agradaria fer de guionista d’un espai com aquest a Menorca, imaginant als regidors de Ciutadella convertits en alumnes del pati d’una escola que es barallen i es xiven a la seño Tadeo o Sampol. Però l’episodi d’avui estaria dedicat a l’inici de la campanya electoral, amb els candidats convertits al voltant de la mitjanit gairebé en els únics conductors ventafocs que circulen per la general. Tots passant per on hi ha d’haver rotondes, més o menys grans, i amb pressa. De Maó cap Ciutadella, i de bell nou de tornada. Tot sigui per arribar a temps a la foto des Diari, encara que al carrer en aquell moment no hi hagi més que uns pocs membres de candidatures aferrant cartells com ja ningú ho fa.
En temps de Suárez i Hermida sí tenia sentit omplir els carrers de cartells, però ja en les darreres eleccions han passat els dies de campanya i, llevat dels que s’aferren la primera nit, han quedat molts panells buits i sense estrenar. Amb tanta premsa i xarxes socials, quin sentit té ja embrutar les parets? O convertir durant 15 dies places i carrers en un mercadet on es regalen bolis, globus o clavellines mentre, a la vegada, es pregona l’austeritat i la menor despesa possible en parafernàlia? I per què la televisió pública encara programa debats cara a cara quan el bipartidisme ja s’ha començat a ensorrar? Com més ens encaparrotem en tractar aquestes eleccions com les que hem viscut des de petits, més ens sorprendran els resultats…

One Response to “Com en temps den Suárez”

  1. manumenorca dice:

    … Lo suscribo. De hecho, he posteado un comentario en la noticia de la pegada de carteles en que coincido contigo en lo que afirmas en el último párrafo. Puntualizo que fue anterior a leer tu artículo. Es cierto que la pegada de carteles es una tradición que ha enmohecido bastante…

Leave a Reply