Un cafè, per favor

Avui he fet el cafè amb un d’aquells candidats que ara s’ofereixen a compartir el seu temps amb la gent. I, encara que amb alguns no és ni molt menys el primer tallat que ens prenem junts, d’altres intenten fer el mateix amb forçada naturalitat. No només m’ofereixen un cafenet, sinó també intercanviar comentaris i emoticones per whatsapp. Però, la veritat, no em veig enviant segons quin dibuixet al Bauzà de torn. I menys encara si tan sols s’ha recordat de la meva existència, de la del veí, i de la de vostè ara que Santa Bàrbara trona, electoralment, és clar.

Hi ha polítics que sembla que ja estan contents amb el fet de prometre tres mesos abans de les eleccions tot allò que han estat incapaços de fer en els 45 mesos anteriors. I d’altres que, temorosos d’haver de cercar feina el maig, frissen de dir-te justament ara el que han fet amb els doblers de tots, quan t’has passat el mandat sense saber gairebé res d’ells o t’has cansat de veure’ls ficar la pota una vegada rera l’altra. I tot amb l’únic objectiu d’intentar justificar a corre-cuita el seu sou públic i fer-se un lloc a les llistes que els permeti garantir-se així quatre anys més a les institucions.

Però, a hores d’ara, no crec ja que un cafè, quatre missatgets de whatsapp o una reaparició pública de qui ha covat des de 2011 sense cap vergonya em pugui convèncer de res. I no estic demanant tampoc cap ‘quedada’ com les que proposa Toni Cantó a València, ni anar a córrer ni fer unes birres, ni molt manco que entrin a ca meua a omplir-me el cap. Però tampoc vull que em venguin eufemismes de ciutats habitables ni discursets de retòrica fàcil sense cap contingut. Només deman fets: transparència i compromís amb el poble al qual representen, la reivindicació constant en altres administracions i al seu mateix partit, i la defensa permanent de l’interès públic. Ah! I que siguin propers i puguem seguir prenent el cafè també quan ja no estiguem en campanya. Només així sabré que exerceixen de forma honesta el seu càrrec i que la llibreta amb les anotacions de la nostra conversa no ha acabat a la paperera del bar…

One Response to “Un cafè, per favor”

  1. manumenorca dice:

    … Tothom se n’en reia, d’es califa. Fa uns anys ja, es va posar pesadet amb all’o d’es “programa, programa, programa”… i mira, sempre ha tingut més raó que un professor. Bé, es que ell era professor, abans que politic. Com dius, ara es el moment de treure les llibretes i de fer inventari.

Leave a Reply