Archive for febrero, 2015

L’absurda dictadura de gènere

jueves, febrero 19th, 2015

Hi ha un principi constitucional, la igualtat de tots davant la llei, que s’ha incomplert durant molts d’anys. I tot perquè s’ha aplicat allò tan políticament correcte de considerar la dona sempre com la víctima en tota relació de parella. I bé que ens ho devem haver guanyat els mascles al llarg de la història. Però l’encertat impuls que s’ha donat a les polítiques d’igualtat ha aconseguit ja redreçar tant la situació que s’ha arribat a l’absurd. Perquè hi ha el Centre de la Dona, i no el de l’Home, i la Llei de Paritat que obliga a alternar ambdós sexes a les llistes electorals sense tenir en compte la vàlua de les persones. Tant me fa que en una candidatura hi hagi més dones que homes, o a la inversa, si acaben gestionant bé, que és l’únic que importa. Però és que, a més, fins fa quatre dies, els jutges atorgaven per defecte a les dones la custòdia dels fills i l’opció de quedar-se amb la casa (que l’home havia de seguir pagant) fins que fossin grans. Oblidant que, per sort, les famílies d’ara no són les d’abans i que el paper tradicional que home i dona han jugat durant segles, ell fent feina i ella cuidant la casa i els petits, ja no es correspon amb la realitat de la majoria de les llars. Ni totes les dones pateixen maltractament, ni tots els negres i gais acomiadats han perdut la feina pel fet de ser-ho. Però tampoc tots els homes separats estan preparats, o bé no tots disposen de les condicions necessàries per a fer-se càrrec del menor igual que la seva antiga parella.
Per açò, voler legislar ara des del Govern en aquest sentit o imposar, com ja fan els jutges, la custòdia compartida fins i tot quan l’home no la demana, és exagerar el disbarat. Cada cas és un món i ha de ser analitzat de forma individual. Sobretot perquè aquí no importen tant els drets del pare o de la mare, sinó més els del menor, per qui sí és aconsellable la plena coresponsabilitat.
Una cosa és cedir el seient a dones, fillets i grans al bus; i l’altra, perdre el seny. Perquè si començam a imposar per llei drets als homes o a les dones ens oblidam d’allò més essencial: que tots som persones…

És hora de no decidir

jueves, febrero 12th, 2015

D’aquí a un mes i mig es convocaran eleccions i ja ningú no podrà moure un dit. Però s’han deixat les coses tant per al final que hi ha el perill que ara es prenguin decisions que els futurs governs després replantegin, i així ens acabin volant quatre anys més. Ara correm aquest risc amb les obres de la carretera que, per no haver estat consensuades, ja han fet empitjorar la imatge, dintre i fora, de Menorca. Perquè els residents veim cada dia una petjada paisatgística que ben prest, en cas de no posar-hi remei, veuran també els turistes.
El Consell està engronat i sense gaire sortida. Si afluixa amb Dragados i aboca tres milions d’euros més per executar una obra que la constructora es va comprometre a fer un milió més barata, hi sortirà perdent. I si es planta i no accepta encarir la general, com sí van fer anteriors governs amb el dic o la variant, tornarà a perdre, perquè s’apresta a que la paràlisi es perllongui i la sortida d’Alaior continuï tacada d’obra ja fins a l’estiu. Ni la convocatòria d’un nou concurs tindria ja sentit.
És hora de tenir seny i no encaparrotar-se amb una obra tan transcendent. Si, per damunt de les sigles, s’hi posa l’interès general, serà possible que la carretera torni a sumar. Sense que els detractors demonitzin cada passa del PP, pel simple fet de ser l’antagònic, ni els populars pretenguin imposar una majoria que ja no és segur que conservin.
Els menorquins que no combregam amb cap extremisme ho agrairem. I celebrarem que el govern de Ciutadella tampoc no arribi a llogar Can Saura com a jutjat setmanes abans que la Llei Electoral així ho impideixi. Som només a 100 dies d’anar a votar i la llegitimitat de la majoria ja s’ha diluït. Ningú no hauria d’hipotecar el futur amb decisions sense prou suport social.
Hi ha vegades que els electors desencantats poden valorar una renúncia assenyada com un triomf. Els partits que ens representen a les institucions, tant al govern com a la oposició, també poden. Però només ens els creurem si són capaços de deixar de pensar en ells mateixos…

La gran mentira

domingo, febrero 8th, 2015

Uno de los errores más grotescos de cierta clase política consiste en negar la evidencia, aún a costa de llevarse la contraria a sí mismo y a lo afirmado por los propios dirigentes de su partido. El PP-Ciutadella ha traspasado varias veces esa línea a lo largo del mandato, con una sinrazón y un menosprecio a la verdad y a la ciudadanía a la que representa impropias de unas siglas con tanto respaldo entre el electorado.

Pero nunca como ahora la mentira ha sido tan evidente. Dicen el alcalde y el presidente local que no ha habido “descuido” alguno en la tramitación del proyecto de acondicionamiento y apertura de las imponentes cuevas naturales de Cala Blanca. Pero no explican, porque no hay más que una verdad, cómo es posible entonces que el inicio de las obras que en julio del año pasado anunciaban para septiembre u octubre aún no se haya producido y, en el mejor de los casos, admite el alcalde, los primeros movimientos de tierra no puedan tener lugar hasta abril, justo un mes antes de las elecciones y del inicio de la temporada turística.

El presidente del Consell, la consellera de Turismo, la entonces alcaldesa en funciones y el propio presidente local del PP comparecieron en julio (en la única rueda de prensa que se ha convocado este mandato en la sede del Consell en Ciutadella) para anunciar que ya se habían completado todos los trámites y era inminente tanto la firma de los acuerdos de compraventa con los propietarios como el inicio de las obras.

Pero la consellera de Turismo y el alcalde reconocieron la semana pasada que entonces obviaron que debía modificarse también el Plan General, ya que no podían formalizar la adquisición del terreno afectado por el proyecto si las cuevas no aparecían previamente grafiadas en el planeamiento municipal. Porque, como alguien con acierto les previno, no se puede comprar aquello que no existe oficialmente sobre el papel. Y, por eso, en lugar de empezar las obras, en octubre solo se pudo empezar a modificar el Plan General. A la aprobación inicial que ese mes llevó a cabo el pleno deberá seguir otra (ya definitiva) en marzo, previo visto bueno de ocho organismos de distintas administraciones.

Pero el alcalde y el presidente del PP-Ciutadella se desdicen ahora a ellos mismos y niegan que haya existido “descuido”. Como si nadie de los que gobiernan fuera en realidad responsable de haberse ‘olvidado’ de modificar el Plan General y, con ello, de la posible pérdida del millón de euros que había comprometido Madrid para financiar una obra que el sector turístico considera tan estratégica para Menorca.

El PP-Ciutadella, que en 2011 logró rehacerse del estrepitoso mandato de la escisión y las denuncias de corrupción, tiene ahora el reto de sobreponerse a otros cuatro años decepcionantes, en los que han sobrado errores de bulto y división y ha faltado autocrítica.

Ojalá el alcalde acierte esta vez en sus previsiones, las obras empiecen en abril y se pueda salvar así la financiación, pero quienes mandan en el partido no pueden seguir tomando a la gente por tonta. Por fiel que haya sido tradicionalmente su votante, cada vez hay menos electores sumisos y más que se sienten engañados, y harían bien en tratarlos con el respeto que se merecen. Para que luego nadie se extrañe de lo que ocurra…

Un altre set en blanc

jueves, febrero 5th, 2015

Posa la ment en blanc. Com la neu que, diuen, hi podria haver hores d’ara  ja al carrer. La Menorca blanca, nevada, no la coneixem més que per records o fotografies però, almenys, l’hem viscuda.
Hi ha molts fillets, però, que mai no han entrat as Born. I en senten a xerrar, del teatre, sense arribar a identificar-lo prou amb l’edifici, per a ells desconegut, que veuen des del carrer. Fa nou anys, després d’una funció de Los Lunnis, que es va decidir tancar per motius de seguretat i encara no ha tornat a obrir. Ni sabem tampoc quan hi tornarem, ni quina edat tindran ja els nostres fills. Hi ha tanta deficiència i tant equipament a instal·lar que qualsevol li posa data.
Els actuals governants han tingut quatre anys per a enllestir-lo però, una legislatura més, haurem d’anar a votar amb projectes pendents o inacabats. Com les coves de Cala Blanca, que ara tampoc podran obrir aquest estiu perquè qui s’havia de preocupar de seguir els tràmits se n’ha deixat un d’essencial, la modificació del Pla General, perquè no es pot comprar allò que encara no existeix oficialment als papers. Un fet d’una lògica aclaparadora, com ho era pensar que es podria filtrar aigua bruta si s’excavava a Milà fins a tretze metres de fondària havent-hi l’aqüífer a sols un metre i mig.
Ja gairebé hem perdut els doblers de s’Enclusa i ara podem perdre també els de Cala Blanca i el femer. I ja no val donar la culpa als altres, que tampoc van avançar gaire. L’herència és un argument molt vàlid el primer any de mandat, però al quart ha perdut ja massa força.
Hi ha generacions senceres, nissagues, que han mort sense veure el dic a Ciutadella, i d’altres que s’estimarien més no haver-lo vist mai. Havia de tancar sols 26 hores cada any i en un mes ja ha estat sis dies inoperatiu. I encara hi ha qui s’escandalitza en veure la petjada excessiva de les obres a la carretera…
Tot el que es fa sense consens ni determinació mai no s’acaba a temps. I ho pagam tots. Encara que, si poguéssim rectificar, no tardaríem quatre anys a canviar el vot.