La Diada té Marxa

M’he passat tants Sant Antonis mesurant els aplaudiments i les xiulades de la gent a l’hora de sonar l’Himne Nacional que gairebé he avorrit la processó. I celebr no tenir feina demà per estalviar-me així un altre seguiment als pobres músics de la Banda, que anys enrere van haver de baratar de partitura segons el color polític que governava dalt la Sala.
La Marxa Reial ja fa tres anys que torna a sonar, després que l’esquerra l’hagués vetada. Però als carrers, a les balconades, hom no hi veu més bandera espanyola que les que pengen descolorides d’algunes cases. Així que voler fer veure que aquesta és una festa espanyolista, ben poc sembla quadrar amb el sentiment de la població. Que, malgrat tenir una cultura més propera, tampoc s’identifica amb els Països Catalans. Els menorquins som molt nostres. Ho diuen les enquestes. El 77 per cent se sent només menorquí, i sols el 22 % balear. Insistir tant en allò de «Quatre illes, cap frontera» no ha fet país.
Per açò em molesten les posicions excloents d’uns i altres. Dels que volen escriure «prèmit» només per fugir de l’estàndard, i dels que, com Esquerra Republicana, qualifiquen d’insult que soni l’Himne. No saben que així la seva postura extremista és quasi tan fatxa com la dels que defensen la ‘España Una, Grande y Libre’.
Estic fart de talibans de pensament únic; els que carreguen contra els immigrants ‘que ens prenen la feina’, i els que treuen el morral o la pistola per fer callar el que no pensa com ells. Vivim a un món globalitzat i no podem convertir el discurs sobre la identitat en un nou motiu d’enfrontament polític. Als meus veïns el que de dever els interessa és tenir el seu carrer asfaltat, viatjar més barat, rebre ajuts a l’hora d’apuntar els fills a escola o no haver de fer cua al centre de salut. Tota la resta és pan y circo.
Els menorquins que segueixin la processó d’aquí a uns anys no valoraran si ha sonat o no l’Himne, sinó si, malgrat les diferències de pensament, uns i altres hem estat capaços de fer pinya a favor de Menorca. La música que soni és el de menys…

2 Responses to “La Diada té Marxa”

  1. manumenorca dice:

    … (Nótese que volvemos a lo de siempre, la tópica disquisición acerca de los himnos, el del barça o el del madrí. Mucha tontería acerca de la banda sonora que habría que imponer a los demás -pues nadie propone que toquen ambas, tiempo hay de sobra-, pero no veo a nadie que se de cuenta de que la palabra “processó” pasa casi de puntillas por encima del debate, sin que se cuestione el acaparamiento que la iglesia hace del acto, pues NO es una fiesta religiosa. Es la fiesta de Menorca, se conmemora un acto de armas, un acto de cambio político y social. El hecho de que los conquistadores eran cristianos no es circunstancial, pero darle ese empaque en una celebración civil, eminentemente ciudadana, es pasarse tres pueblos. La típica rémora del nacionalcatolicismo de hace décadas que seguimos tolerando por inercia.)

Leave a Reply