Tots som Excálibur

Estem rodejats d’estupidesa. La que, en temps d’opulència, ens va fer construir una dessaladora sense calcular el que suposava -un encariment excessiu del rebut de l’aigua- i sense tenir en compte ni la seva necessària connexió a la xarxa ni la població a la qual havia d’abastir. Així que ara, cinc anys després, hi ha un edifici tancat i ple de tubs que no s’empra, malgrat els 55 milions invertits. Com l’edifici de Can Saura, tancat encara 15 anys després de la seva compra. Són monuments de l’absurd. Com un aeroport de Castelló qualsevol, on mai cap avió arribarà ja a enlairar-se.
O l’estupidesa d’un dic, l’obra pública més cara de la història a Menorca, que tot i pagar-ne 118 milions al banc es projecta sense estació marítima, ni passarel·les pel passatge, ni ducs d’alba per atreure creuers.
La mateixa estupidesa que duu al Ministeri a pagar 4 milions per la reforma del Teatre des Born sense voler costejar-ne també el seu equipament. Com si els 600.000 euros que hi manquen ens haguessin de treure de la cua en inversió (101 euros per habitant), quan som a anys llum de la mitjana nacional (242 euros). Però és tot tan estúpid que ni tan sols els nostres diputats surten públicament a mostrar la seva disconformitat. Ni es preocupen de donar la cara davant qui els paga.
I és tot tan i tan estúpid que inclús Ports convoca projectes d’hotel impossibles en fars com el de Favàritx, sobre terreny protegit. Mentre, Sanitat protegeix als metges de l’èbola amb escafandres plenes d’esparadrap i roba que els hi està curta. I la ministra fa honor al seu llinatge i reacciona amb un pobre animal com farien ara molts figuradament amb la seva persona. «Mato, Ma-to…».
Ja no tenim en vida a Excálibur, però sí ens queda el seu esperit. El que ens empeny a lluitar contra tanta estupidesa. El ca de l’infermera s’ha convertit en la llegendària espasa d’Excálibur que feia del rei Artur el monarca ideal per a qualsevol poble. Els indignats han deixat d’ocupar places, passejar grenyes i dur barba de cinc dies. I ara van amb avarques, i corbata. Ara tots som perroflautas. I esteim rabiosos…

3 Responses to “Tots som Excálibur”

  1. BERNAT dice:

    ca qui lladre no mossega

  2. Jm dice:

    Gràcies, David per escruire tants veritats!

  3. josep dice:

    Crec més encertat el títol: tots som estúpits, ja que no som víctimes innocents del que ha passat, sino culpables.

Leave a Reply