Encís d’amor, mort i vida

És l’artista menorquí del moment. Un cantautor que musica poemes propis i aliens, des d’Anna Maria Ticoulat a Mònica Grau o el prestigiós Ponç Pons, i que, tot sentiment, es deixa l’ànima en cada nota, en cada veu, en cada lletra d’un disc que no només parla d’amor i de mort. Com la d’un antic amic d’institut maltractat per la vida («Gran buit»). Els seus temes també repudien, amb crua brutalitat sonora, la denigració humana als camps de concentració («Argelers») i veneren a veu alçada, immensa, la Menorca de la llengua «que la història ha posat de genolls» i que ara amenaça la continuïtat del festival Illanvers. Una illa present en les seves composicions i en la instrumentació mediterrània del seu directe, l’exquisidesa acústica que dijous trencà el silenci de la màgica nit estelada als jardins de S’Hort de Sant Patrici.
Van ser just 80 minuts, potser massa curts, però intensos i rics en sensibilitat. La que desprèn una veu poderosa i ben personal, amb el contrapunt coral, femení, de Violant Menorca i l’acompanyament rítmic de músics a qui elogia en tot moment des de dalt l’escenari: David Rotger, antic alumne seu de guitarra, el baixista Lluís Gener i el bateria Moisès Pelegrí, un «arquitecte del ritme i matemàtic del temps». Ells aporten els matisos a una música que el fill de Maria Àngels Gornès ompl d’emoció. Com ja feia a «Orígens» o «Nura», els seus dos primers discs, o a cançons rodones com «Godotus», que també sonà -novament arranjada- despusahir a Ferreries.
L’univers Soldevila, cada vegada més compartit, es presentà amb una contundent introducció instrumental i es deixà notar des de la primera estrofa d’«A la vora del mar», el poema de Salvador Espriu que obrí el concert. Quan Guiem abandonà els teclats i agafà per primer cop la guitarra, al quart tema («Paraules de la mort»), ja havia aconseguit endinsar al públic en la seva atmosfera més íntima i sensible, en la preciositat pertorbadora que s’acomiadà, alegra, amb natural obvietat. «La lluna sortirà després del sol», cantà ell. I entonà de seguida el públic. Semblava que la lluna també l’escoltava…

Leave a Reply