Davall d’un pi

Aquest mes he comès una imprudència. Després d’anys sortint a fora en agost, se m’ha acudit estiuejar a Menorca. I, el que és pitjor, fent el guiri. Així que, apart d’anar a Cales Morts a la moda, a erosionar una mica l’indret amb una escultureta de pedra, he nadat a Pregonda a només deu metres dels Swarovskis i els seus criats. I he caminat tres quarts d’hora a pit de sol des del parking públic de Macarella fins Macarelleta sense poder trobar ni un mínim espai en què dipositar les pertinences i disfrutar del paratge. Ni un metre quadrat, d’aquells que mesuren els inspectors de la via pública a Ciutadella, per a deixar la tovallola. Ni tan sols les espardenyes, o la nevereta, que en aquell moment s’agraeix més.
I què dir de les estressants estones de conducció en caravana o dels rallies que un ha de fer, amb altíssim risc de punxar les rodes, per tal d’arribar a Son Saura i, sobretot, Binimel·là, on no record haver vist asfaltat mai el darrer tram del camí. Algú em dirà que millor així, que si donam el dit ens agafaran la mà sencera i acabaran convertint els accessos a les platges verges en autopistes. Però crec que la por ens encega. O és que les platges meravelloses que venem tot l’any són les que els turistes es troben ara? Què deu pensar qui s’ha empassat la propaganda de Macarella -la cala més publicitada i massificada- si finalment no ha pogut ni tan sols ficar la tovallola a terra? Si a la Barceloneta, o a Benidorm, a lo millor hagués trobat aquest mínim metre quadrat que aqui li mancava. De fet, encara em deman on va anar a parar el grupet de sexagenaris que, després de no trobar taula al ‘Susy’, em van preguntar a Macarelleta «cuánto falta para el próximo chiringuito». Per molt que els vaig advertir que entre mig hi havia Es Talaier i Cala en Turqueta, van partir decidits camí de Son Saura. Al menys, jo estava millor ajagut a la fresca al pinar de Macarelleta, envoltat de nudistes, que fent el guiri. I açò no crec que sigui bo per Menorca…

Leave a Reply