Guillem l’abdicador

Guillem García s’ha aixecat del seu escó al Congrés i se n’ha anat. Quan han dit el seu nom, no ha votat ni sí, ni no, ni tampoc no s’ha abstès, com l’alcalde de Sant Sebastià. Simplement, ha sortit a corre-cuita, a “la Carrera de San Jerónimo”, darrere els pro-etarres d’Amaiur. Ha fugit, covardament, com si els lleons de la porta l’encalçassin. Defugint la seva responsabilitat, que l’obliga a representar i votar en nom del seu poble les decisions més transcendents. I traint-se a ell mateix i al seu partit. A la seva consciència, que fa una setmana el va dur a demanar llibertat de vot, a qüestionar la legitimitat democràtica del futur rei i a penjar al seu blog el dibuix d’una bandera espanyola estelada. I a tot el PSOE-Menorca que, de forma unànim, havia aprovat amb la seva presència una resolució a favor del referèndum sobre el model d’Estat i una reforma de la Constitució que es plantejàs també si convé continuar o no amb l’actual Monarquia Parlamentària.

L’espantada de l’excap d’Oncologia de l’hospital Mateu Orfila ha tirat per terra el discurs que els seus companys, els socialistes menorquins, havien mantingut en contra de la postura pro-monàrquica i pro-constitucional de la direcció del PSOE. I ha despullat de tot sentit la seva presència a Madrid. Menorca ja ha patit massa diputats que acoten cap i no aixequen la veu. I ara en sofreix  un que ni acata ni romp la disciplina de vot, sinó que simplement abdica de la seva responsabilitat.

A l’empresa privada, quan algú no vol treballar té oberta tot d’una la porta de sortida. I aquesta és, ara mateix, l’única resposta possible a una actuació tan indigna…

És una pena que acabi així perquè crec que en Guillem anava a fer un acte tan sà com democràtic. Tan simple i tan perseguit a la vegada pels partits polítics: votar el que troba, en funció de la seva pròpia consciència. Encara que dugui la contrària als seus companys de partit a Madrid i l’amenacin amb una multa de 600 euros. Però què són 600 euros si pots dormir tranquil?

Si ni tan sols són capaços de complir el què anuncien, si s’han de subjectar sí o sí a la disciplina de vot, per a què serveix realment un diputat? Si cada vegada que un es surt del guió que li marquen des de dalt ha de ser multat pel seu mateix grup, què hi fa allà? què hi pinta? És més, i per què el pagam? Més de 6.000 euros nets cada mes, dietes incloses, que surten de la butxaca de tots.

Per què pagam tants diputats si l’únic que els hi està permès és votar el que els diu el seu mateix partit, com a autòmates? Per a què, per tant, 350 diputats i no només 100? I per què 59 al Parlament balear? Per què el president Bauzá no ha tornat a esmentar la seva proposta de reducció de la Cambra des que ja no som en campanya electoral?  Per què, com a ciutadans, hem de permetre que continui aquesta manera de funcionar? Per què no s’hi posa solució?

La realitat és tan trista que, com el rei Juan Carlos, crec que hauríem d’abdicar tots d’aquest sistema. Deixar de tenir tants representants i donar als que quedin l’opció real de votar en llibertat. Sense pors, ni pressions en forma de multa. Sense que haguessin de fugir a la carrera, com aquesta democràcia segrestada, que ni tan sols 36 anys després pot seguir votant el que vol…

Leave a Reply