La postal de la nostra vida

És el que tenen les postals. Ja no es venen tant com temps enrere. Però aquesta, sonora, ben mereixeria ser admirada pels menorquins molt més que les dues úniques nits en què s’ha programat. I per més gent que les 300 persones que divendres sols omplien poc més de la meitat del pati de seients de la Sala Multifuncional de Ciutadella. «Notes de Menorca», com es diu aquest musical ideat per Miquel Fullana, és un espectacle que arriba tant al cor que no només es veu i s’escolta, sinó que, sobretot, emociona.
Des del primer al darrer dels 90 minuts de funció, juga amb la complicitat de l’espectador. Amb les dites i expressions que coneix, amb els ‘allavà’ de cada dia, amb les anades a vega, l’anar a romandre, les excursions pel Camí de Cavalls, els set Joans i set Joanes que un bon dia han de fer reaparèixer la màgica ciutat submergida de Parella, el sentiment indescriptible, ancestral, que provoquen les festes, l’amor pels racons que tots estimam i veneram. I mai no ens cansam de pregonar davant qualsevol forani.
El reencontre d’una parella després de vint anys de separació -travessant l’oceà, de Nova Iork a Menorca- i el retrobament del fill amb la seva illa materna són només l’excusa per fer un recorregut per les cançons que han marcat la nostra vida. La de tots, sense excepció. Qui no ha cantat «Vine a Menorca», «Anem a xauxa» o «Camí de Cavalls»? Qui, en sentir-les no té ganes de sumar-s’hi? Qui, mentre ho fa, no reviu mentalment experiències o anècdotes viscudes amb grups d’amics o familiars?
Som menorquins i ens estiman tant el que és nostre que és impossible reaccionar amb indiferència a un repertori tan conegut. I més si a Ciutadella s’incita a l’auditori a reviure Sant Joan i a cantar, com els Sis de Ponent. que «el dia ja és aquí, es dia ja s’atraca» quan hi falten només 36 dies pel primer toc. I és que «Notes» és com un modern «Foc i Fum» del segle XXI amb les dosis justes d’humor, amor i bulla festiva.
Si una pel·lícula com «Ocho apellidos vascos» ha aconseguit omplir setmana rere setmana les sales de tota Menorca jugant amb la identificació pàtria del públic amb el poble basc i andalús, «Notes de Menorca» té tots els ingredients per a provocar un efecte encara major. No hi surten Arguiñanos, ni Gabilondos, ni Erentxuns, ni Gurruchagas. Sinó en Toni, en Joan, na Sili, na Marga, na Cisca, na Maria… Noms, situacions i personatges ben reconeixibles, que podríem ser -i hem estat algun dia- nosaltres mateixos.
Et contagies de bon rollo i surts de la sala amb ganes de trobar-te la qualcada, fer un ginet, i enamorar una al·lota riallera. I de gaudir al seu costat dels encants de l’illa. I de cridar Visca Ciutadella. I visca Sant Joan. I visca Menorca. Hi ha ben poques campanyes promocionals que, als que vivim aquí, ens facin tant efecte…

Leave a Reply