Keep calm, que són quatre dies…

“M’acab de trobar en Bauzà a s’aeroport, i m’ha fet pena. S’ha de ser molt desgraciat per anar en contra de sa llengua». Aquest comentari d’un contacte meu a les xarxes socials m’ha deixat pensant una estona. Després de tants d’anys de corrupteles, ja no només hi ha desafecció cap a la classe política, sinó que els ciutadans també poden arribar a sentir pena -i, fins i tot, oi- vers certs càrrecs que ens representen.
Sé ben cert, per exemple, que més d’un hagués penjat aquesta passada Setmana Santa a la consellera Joana Maria Camps de bujot, però se n’ha salvat. Com es va salvar anys enrere el batle Llorenç Brondo, que també en donava de pena. «És qui atorga les subvencions», me van dir per justificar que no veiés cap Juana Mari de palla el Diumenge de Resurrecció. I llavors vaig entendre perquè tota la mala bava que havien provocat les seves trepitjades, al carrer i a internet, no es manifestava pels carrers.
Diu el president Bauzà que s’ha de posar fi a l’agressivitat i «l’espiral de greuges» que es desprenen de molts comentaris ofensius que es fan sobre els càrrecs polítics a les xarxes socials. I és cert que, emparats en l’anonimat, alguns arriben a dir autèntiques animalades dignes de dur-los davant el jutge però, per sort, no només opinen els ‘palmeros’ dels partits. Hi ha molta gent que fa crítiques amb fonament i que, tot i ser assenyada, es pot arribar a escalfar amb determinades actuacions.
El que demana Bauzá estaria molt bé si ell i altres governants intentassin donar exemple en tot moment, i ningú no trobés mai cap motiu per a excedir-se. Els ciutadans no s’indignen perquè sí. Al menys, no fins el punt de sentir oi o pena per algú. Però faríem bé en no prendre’ns les coses tan a pit. Res no justifica una mala paraula. Com no serveix ja despotricar de l’àrbitre quan ha pitat el penal. Són quatre dies…

One Response to “Keep calm, que són quatre dies…”

  1. manumenorca dice:

    … Tampoco sirve de nada preguntarse, como hice yo en su día, por qué no aparecía ningún bujot ensotanado cuando lo del escándalo de los sacerdotes pederastas, en vez de cuatro personajillos de comodín que pintaban menos que una mona. Claro que ni se lo plantearon, mucho menos en Calós, pongamos por caso. Es cosa de las servidumbres enquistadas, no hi ha cas tocar es tema…

Leave a Reply